Administració segle XXI

Caldria pensar també com hauria de ser l'admnistració educativa del segle 21. Per a quant la signatura electrònica? Per a quant programes que facilitin la programació, bases de dades que relacionin activitats com les d'Alexandria, les dels llibres digitals o creades per l'escola amb competències i objectius escolars, resultats i alumnes? Per a quant valoracions de l'adminsitració, l'única que no es valora? Per a quant fòrums de professionals i qüestions més freqüents en les diverses funcions (direcció, eap, etc?.Potser s'ha de llutiar contra moltes inèrcies i pors.

codis QR

Em semblen prou útils. Em sembla que els incorporarem en el dia de l'Institut en escrits, senyalitzacions, etc. Ho hem de pensar.

Presentació compartida

web master

El professor ha de tenir alguna cosa d'animador, de web master. Això ens porta al tema de les noves habilitats. Per a mi les més importants són la creativitat, el poder adaptador i per tant la flexibilitat. Noves i antigues idees en nous formats. També cal però tossuderia per no deixar-se vèncer per les dificultats i ment anàlitica per saber esmicolar els problemes complexos. Sabrem traslladar tot el món de l'afectivitat i la connexió especial entre docent-deixeble quan funciona als nous formats d'aprenentatge?

1x1 inici

En la sessió de primera hora del matí ens hem plantejat si podem seguir fent servir els mateixos mètodes i procediments atès que els alumnes nostres han canviat i viuen en la societat digital. Realment podem adaptar-nos totalment a la forma d'aprendre dels nostres alumnes i hem de declarar obsolets els metodes tradicionals? Sobre aquesta qüestió penso que hi ha formats d'interacció i orals que sempre hi seran presents. Saber comprendre un corpus llarg sigui oral i escrit és necessari. És a dir tenir paciència i persenerància. No s'oposa això a la cultura de l'imput ràpid i del flash?. Saber automotivar-se i no descartar allò nou en els primers segons no està oposat a la cultura del gaudi i de la publicitat, del consum immediat sigui personal o intel.lectual?. No podem plegar-nos totalment als requeriments de la motxilla de l'alumne. Potser utilitzant també mitjans de les TIC però cal contrarestar tendències cada vegada més perilloses. No sóc un apolíptic i crec en les noves tecnologies però també crec que hi ha aspectes preocupants que hem de saber manegar. Si comparem el sistema escolar occidental amb l'aprenentatge de les tribus primitives, veiem que el segon era natural lligat a la vida quotidiana i el primer artificial (aillar els nens i fer-los aprendre coses bastants allunyades). Tanmateix, el primer incrementava fortament per aquells que se'n sortien la capacitat d'abstracció. Aconseguirem conservar aquesta capacitat i d'altres que el vell sistema potenciava i alhora adquirir les noves (rapidesa, agilitat, funcionalitat)?